Glaucoma: La importància de la detecció precoç i els avanços en el seu tractament
El glaucoma és una malaltia ocular crònica i progressiva que afecta el nervi òptic, l'estructura encarregada de transmetre la informació visual al cervell. El seu principal factor de risc és l'augment de la pressió intraocular, que pot danyar les fibres nervioses i provocar una pèrdua de visió irreversible si no es detecta i tracta a temps.
Existeixen diferents tipus de glaucoma, sent el més freqüent el glaucoma primari d'angle obert, que es desenvolupa de manera silenciosa sense símptomes evidents en les seves primeres fases. També hi ha formes menys comunes, com el glaucoma d'angle tancat, el glaucoma normotensivo o els glaucomes secundaris a altres patologies oculars.
Prevalença del glaucoma i la importància de les revisions
El glaucoma és una de les principals causes de ceguesa irreversible en el món. A Espanya, s'estima que afecta aproximadament un 3% de la població, la qual cosa equival a prop d'un milió de persones. No obstant això, la meitat d'elles desconeix que pateix la malaltia, a causa de la seva naturalesa asimptomàtica en etapes inicials.
Atès que la pèrdua de visió per glaucoma és irreversible, l'única manera de prevenir els seus efectes devastadors és mitjançant revisions oftalmològiques periòdiques. En aquestes revisions es realitzen diferents proves, aquestes proves inclouen el mesurament de la pressió intraocular, l'estudi del nervi òptic i proves funcionals com el camp visual o tècniques avançades d'imatge com la OCT (tomografia de coherència òptica).
Avanços en el tractament del glaucoma
En els últims anys, el tractament del glaucoma ha evolucionat significativament, oferint opcions més eficaces i segures. Encara que els col·liris continuen sent en general la primera línia de tractament, els majors avanços han ocorregut en l'àmbit quirúrgic.
També, cada vegada més incorporem el tractament amb làser selectiu (SLT) ja que múltiples estudis ho situen en la primera línia terapèutica per la seva efectivitat i innocuïtat. El tractament amb làser SLT, sobretot en etapes primerenques, ajuda a la independència del pacient dels col·liris, i al fet que no sofreixi els efectes secundaris d'aquests, millorant la seva qualitat de vida.
La cirurgia mínimament invasiva per al glaucoma (MIGS) ha transformat la manera de tractar la malaltia. Aquests procediments permeten reduir la pressió intraocular amb un menor risc de complicacions en comparació amb la cirurgia tradicional i amb una recuperació més ràpida. Entre els dispositius més utilitzats destaquen els implants trabeculares com iStent i Hydrus, que faciliten la sortida de l'humor aquós a través de la malla trabecular, o el làser ELIOS, que millora la filtració mitjançant impactes de làser Excimer en la malla trabecular.
Per a casos més avançats, els dispositius subconjuntivales com el Xen Gel Stent i el Preserflo microxunt han suposat una alternativa menys invasiva a la trabeculectomía, oferint un bon control de la pressió intraocular amb menys riscos postoperatoris i gran estabilitat a llarg termini.
D'altra banda, les tècniques quirúrgiques clàssiques, com la trabeculectomía i els dispositius de drenatge, han continuat perfeccionant-se amb avanços en materials i tècniques quirúrgiques, augmentant la seva seguretat i eficàcia.
Però potser, un dels majors avanços, s'ha produït en el canvi de mentalitat de tots els professionals que ens dediquem al glaucoma. Gràcies a tots aquests nous dispositius, molt més segurs i amb menys efectes secundaris, som capaços d'actuar abans que el glaucoma progressi, protegint al màxim la qualitat visual del pacient.
Conclusió
Volem aprofitar el Dia Mundial del Glaucoma per a conscienciar sobre la importància de les revisions oftalmològiques. Detectar-ho a temps i comptar amb els avanços en el seu tractament poden marcar la diferència entre conservar la visió o perdre-la de manera irreversible.
Dra. Nathalie Gutiérrez,
Oftalmòloga experta en glaucoma
Admiravisión
