Envelliment i malalties oculars: tractaments actuals
Els anys passen factura a la nostra salut en tots els seus sistemes, i el visual no és cap excepció. En la segona meitat de la nostra vida, la musculatura ocular perd capacitat d'acomodació, apareix la presbícia i les ulleres de prop comencen a ser una necessitat. Aquesta evolució dependrà de cada persona en particular i d'aspectes com si té miopia, la qual cosa suposa un avantatge en el manteniment d'una visió pròxima adequada durant més temps.
D'altra banda, el cristal·lí de l'ull, com qualsevol altre teixit, també envelleix i, en fer-lo, es va opacificando, cosa que afecta la visió, ocasionant una sensació de boira o enlluernament, fotofòbia, visió borrosa i fins a doble. Això és el que es coneix com a cataracta ocular. L'aparició de cataractes és una cosa inevitable. Abans o després tots les patirem. Hàbits com el tabaquisme, una alimentació pobra en vitamines i algunes malalties oculars poden contribuir al fet que la cataracta es desenvolupi de forma més precoç.
Actualment no existeix cap tractament per a les cataractes que no passi per la cirurgia. No obstant això, gràcies als avanços tecnològics, aquest procediment quirúrgic és més senzill. La cataracta es fragmenta i s'aspira mitjançant un faco-*emulsificador. Posteriorment, s'introdueix la lent intraocular que farà les funcions de cristal·lí. Aquesta lent pot ser monofocal -corregeix únicament la visió llunyana-, o multifocal -corregeix la visió a totes les distàncies. Aquesta microcirurgia requereix d'incisions molt petites i es duu a terme en menys d'un quart d'hora. La recuperació és ràpida i no fa falta tapar l'ull. Quan el cristal·lí ha començat a endurir-se i la visió a disminuir, és el moment d'extreure'l. Si esperem que s'endureixi excessivament, es complica la seva extracció i, en conseqüència, la cirurgia i la recuperació.
Al marge d'aspectes mèdics, l'envelliment afecta també a aspectes estètics. Amb el pas dels anys, la pell va perdent elasticitat i tersura, i els músculs el seu to. En el cas dels ulls, això comporta un descolgamiento de les parpelles que confereix un aspecte cansat i trist. En alguns casos, la parpella superior caiguda pot fins i tot afectar el camp visual. Això pot corregir-se fàcilment mitjançant cirurgia de parpelles, és a dir, una blefaroplàstia. La blefaroplàstia pot realitzar-se sobre les parpelles superiors, els inferiors o els quatre. Consisteix a retallar la pell sobrant i oferir una bona sustentació a la musculatura periocular. En aquest cas, també la tecnologia ha simplificat el procés quirúrgic. L'ús del làser CO2 redueix l'edema, la inflamació, el sagnat i els hematomes. Això afavoreix una millor i més ràpida recuperació.
D'altra banda, la blefaroplàstia ja no és únicament una cirurgia que elimina pell i grassa, sinó que, a més s'ocupa de reposar volums amb el greix extret. D'aquesta manera, aquesta cirurgia de parpelles contribueix a la preservació dels teixits. Els resultats són excel·lents i la mirada rejoveneix ràpidament, oferint un aspecte més jovial que afavoreix l'autoestima de la persona.
