ESPECIALITATS

Els sensors de glucosa: una revolució en el control de la diabetis

La diabetis és una malaltia crònica, és a dir per a tota la vida, caracteritzada per un augment de la glucosa (sucre) a la sang causada per un dèficit en la fabricació d'insulina al pàncrees (diabetis tipus 1) o bé una acció insuficient d'aquesta a l'organisme (diabetis tipus 2). També hi ha altres tipus de diabetis, com la que pot aparèixer durant l'embaràs, anomenada diabetis gestacional. 

A Espanya, més de 5 milions de persones pateixen diabetis i gairebé un 30% de les persones amb la malaltia desconeixen que la pateixen. 

En qualsevol dels casos de diabetis es necessita conèixer els nivells de glucosa a la sang, ja que és a partir d'aquests que es realitzen canvis en la dieta i en el tractament de la malaltia (que pot ser amb fàrmacs o injeccions d'insulina). El sistema més utilitzat per obtenir els valors de glucosa a la sang és amb una punció al dit de la mà, que permet obtenir una gota de sang i analitzar-la amb un aparell automàtic anomenant glucòmetre. 

L'any 2014 es presenta el primer aparell per mesurar la glucosa intersticial de manera contínua, els anomenats "sensors de glucosa" o sistemes de monitoratge contínua de glucosa. Aquests dispositius han suposat una revolució del control de la diabetis i una millora en la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Aquests sensors permeten:

  • Conèixer el nivell de glucosa en qualsevol hora del dia, evitant així punxades al dit. 
  • Programar alarmes per tal d'evitar situacions de hiper/hipoglucèmia (nivells de sucre alts o baixos). 
  • Compartir la informació amb familiars a través d'aplicacions mòbils o amb l'equip sanitari a través de plataformes web.

Els sistemes de monitoratge continua de glucosa són aparells amb un gran potencial en la millora de la diabetis i en la prevenció de complicacions futures, però han d'anar acompanyats d'un programa educatiu terapèutic. Aquest permetrà a l'usuari entendre el funcionament de l'aparell, la interpretació de les dades, individualitzar la presa de decisions alimentàries i poder fer les modificacions de les dosis de insulina de manera apropiada.

Dr. Guillem Cuatrecasas Cambra

Endocrinologia i Nutrició, Tractaments no invasius de nòduls tiroïdals

Deixa un comentari

El teu correu electrònic no serà publicat. Els camps obligatoris estan marcats amb un *


3 Top posts



Subscriu-te a la nostra Newsletter