Tractament de microinestabilitats d'espatlla en esportistes amb la cirurgia artroscòpia
Aquesta articulació necessita una gran estabilitat per a poder funcionar correctament. I, si alguna de les estructures que ho formen està lesionada o distesa (labrum glenoidal, lligaments glenohumerales i càpsula articular), es compromet l'estabilitat de l'articulació.
Què és una espatlla inestable?
Es produeix quan la seva estructura no té capacitat suficient per a mantenir-ho estable. Si la congruència entre les superfícies articulars es perd o distorsiona, al moment de realitzar un moviment, existirà una inestabilitat articular.
El cas més habitual d'inestabilitat es produeix en una luxació d'espatlla, on el cap humeral i la glena perden el contacte. A més, si la luxació és traumàtica, es lesionaran o estriparan les estructures miniscocapsulares.
Després d'una luxació d'espatlla és comú veure espatlles amb dos tipus de lesions:
- Lesió de Bankart: és la desinserció del labrum sobre la glena en la seva part anteroinferior.
- Lesió d'Hill-Sachs: succeeix per l'impacte traumàtic de la part posterior del cap de l'húmer amb la part més anterior de la glena en cada episodi de luxació.
Què és una microinestabilitat de l'espatlla?
Una microinestabilitat d'espatlla és una inestabilitat amb poc recorregut, però que condiciona a la persona. Normalment no són percebudes com a tal pel pacient, però sí que solen produir dolor. En molts casos es diagnostica inicialment com tendinitis del supraespionoso.
Solen aparèixer sense cap episodi de luxació previ, però el dolor que provoca limita al pacient esportivament, ja que alguns gestos no poden realitzar-se amb la força i velocitat necessàries.
Se solen donar en 3 circumstàncies:
- Traumàtica directa: caigudes sobre el braç en extensió i cap endarrere, com el surf de neu o el patinatge.
- Traumàtica per repetició: beisbol, javelina, waterpolo, etc.
- Atraumàtica: pacients amb hiperlaxitud capsular i càpsules articulars amb molt de volum i molt redundants.
Com es diagnostica?
En el nostre centre de Traumatologia Avançada Clínica Albareda, diagnostiquem la microinestabilitat d'espatlla de manera clínica, per anamnesi i exploració física.
El pacient típic sol tenir entre 15 i 35 anys, ser esportista i arribar a la clínica amb un dolor crònic que li impedeix continuar avançant en la seva carrera esportiva.
Gràcies a una maniobra d'aprehensió en abducció i rotació externa amb i sense topall anterior, solem obtenir resultats reveladors. I, després d'aquesta, les sospites es confirmen i ratifiquen amb una artroressonància magnètica.
La ressonància d'espatlla amb contrast ajuda a identificar totes aquestes microinestabilitats d'espatlla que, d'una altra forma, podrien passar desapercebudes.
Quin és el millor tractament?
El tractament depèn del que busqui el pacient.
- Si el pacient té una vida dinàmica i vol seguir amb la seva carrera esportiva, la millor solució podria ser la cirurgia artroscòpia d'espatlla.
- Si el pacient és sedentari, es pot aplicar un tractament més conservador.
Com es realitza una cirurgia artroscòpia d'espatlla?
Com aquesta cirurgia és mínimament invasiva, es creen 3 petits portals (incisions en la pell), que s'usen per a diagnosticar amb la càmera, valorar i reparar els danys amb pinces, ancoratges, sutures, etc.
- Si existeix una desinserció del labrum glenoidal també s'insereixen uns implants no metàl·lics de fil de sutura d'alta resistència de menys de 2 mm de diàmetre (1.4/1.8 mm) que permeten reparar de forma molt precisa el labrum i controlar l'articulació amb una ressonància magnètica sense que s'alterin les imatges.
- Si la càpsula articular està distesa i és redundant també es poden realitzar plicatures capsulars, que són replegaments i arrufats de la càpsula, buscant un menor volum articular per a millorar la seva estabilitat.
S'utilitza el PRP en l'artroscòpia d'espatlla?
Recomanem aplicar PRP (plasma ric en plaquetes) o també anomenat PRFC (plasma ric en factors de creixement) sota visió directa artroscòpia per a inocular el producte en la zona suturada i fer-lo amb màxima precisió.
Aquest tractament augmenta la capacitat de cicatrització i curació dels teixits. Amb ell, el pacient es recupera encara més ràpid i amb millors garanties.
Quin tipus d'anestèsia s'utilitza en l'artroscòpia d'espatlla?
L'anestesista decidirà entre aquestes dues opcions:
- Anestèsia locorregional mitjançant bloqueig i sedació lleu.
- Anestèsia general amb o sense bloqueig locorregional.
Com és el postoperatori d'una artroscòpia d'espatlla?
Sol tolerar-se molt bé i no ser dolorós. El dolor postoperatori es controla amb eficàcia i les molèsties solen desaparèixer a les 48/72 hores, sentint l'espatlla còmoda en repòs i immobilitzat amb un cabestrell
Com es rehabilita una artroscòpia d'espatlla?
Després de 3 setmanes de la intervenció i immobilització d'espatlla amb un cabestrell ad hoc, començarà la rehabilitació que s'estendrà fins al mes 3 post quirúrgic.
La rehabilitació serà progressiva, encaminada a recuperar el balanç articular en un primer moment, per a passar a la coordinació i després a la força. Els pacients, després de 3 mesos, solen poder tornar a la seva vida normal no esportiva.
És recomanable la readaptació posterior?
Perquè un pacient pugui tornar a la seva vida esportiva amb les millors garanties després d'una microinestabilitat d'espatlla, la readaptació és fonamental.
Dr. Daniel Albareda.
Fundador i director mèdic de Clínica Albareda.
