La colonoscòpia, cada cop més necessària però cada cop més confortable
- ¿A quina edat es detecta?
Paral·lelament a aquesta informació, s'han publicat diferents estudis d'abast mundial que mostren un desplaçament de la forquilla d'edat pel que fa a la incidència del càncer colorectal: fins no fa gaire se situava entre els 50 i els 70 anys, i ara afecta una població més jove. A Europa el creixement del risc de tenir aquest càncer és més alt entre els més joves. En resum, els anys vinents s'espera que augmenti el nombre de casos de càncer de còlon en persones més joves. La Societat Americana contra el Càncer (ACS) recomana d'ençà del 2018 d'avançar el cribratge als 45 anys, en comptes de fer-lo als 50 anys com era habitual. Per fer front a aquest problema, la majoria de països occidentals ha endegat programes de cribratge del càncer de còlon.
Aquests programes de cribratge persegueixen la detecció del càncer en una fase incipient, abans que se'n manifestin símptomes, perquè el càncer és més diminut. Lògicament, com més petit és el tumor, més bon pronòstic té. Això és vàlid per als programes de cribratge del càncer de còlon que es basen en tests de sang oculta en la femta, els quals pretenen de detectar càncers de còlon en les fases més primerenques.
- ¿Quines peculiaritats té?
El càncer de còlon es pot prevenir i impedir que es desenvolupi. No cal esperar que es diagnostiqui quan ja s'ha format, encara que sigui diminut. El 95 % dels càncers de còlon creixen al damunt d'una lesió prèvia benigna: el pòlip de còlon. Hi han diversos tipus de pòlip, i no tots evolucionen cap a tumors malignes. L'adenoma, tal com s'anomena en terminologia mèdica, és el pòlip sobre el qual es desenvolupa el càncer. L'adenoma de còlon és molt freqüent. Fa trenta anys es va trobar que una quarta part de la població del nostre entorn de més de cinquanta anys era portadora d'adenomes de còlon. És evident amb aquesta dada que no tots els adenomes acaben en un càncer, però cal recordar, a la inversa, que la majoria de càncers de còlon creixen sobre els adenomes. No es pot predir encara quin adenoma evolucionarà cap a un càncer. Per tant, la tendència actual és mirar d'extirpar tots els adenomes que apareixen. L'extirpació d'un pòlip, sigui del tipus que sigui, rep el nom genèric de polipectomia (del grec amb el mateix significat).
- ¿Quins tipus de cribratge hi ha?
Avui dia hi ha dos tipus de programa de cribratge de càncer de còlon. El més utilitzat pels Serveis de Salut es basa en la detecció de sang oculta a la femta. Un resultat positiu indica la presència d'una lesió al còlon. Aleshores cal fer una exploració física per saber de quina lesió es tracta. Es diagnostica un càncer en menys d'un 10 % dels casos. La resta són lesions benignes.
L'altre programa es basa a explorar directament el còlon, i ofereix alhora la possibilitat d'identificar adenomes i d'extirpar-los. L'única exploració mèdica que agrupa totes dues possibilitats, el diagnòstic i el tractament, en una sola intervenció és la colonoscòpia associada a la polipectomia. Tots dos programes de cribratge tenen la mateixa eficàcia a l'hora de determinar si es té càncer de còlon, però la segona opció multiplica per cinc la detecció d'adenomes11 i ofereix una protecció contra el càncer del 77 %.
- ¿Com es duen a terme?
Tant la colonoscòpia (del grec mirar el còlon) com la polipectomia, es duen a terme amb un aparell mèdic que s'anomena colonoscopi. El colonoscopi és un tub flexible de 170 cm de llargada i 13 mm de gruix, que s'articula en l'extrem més distal. Porta incorporat tot un sistema de guiatge, d'enregistrament electrònic d'imatge, d'il·luminació, d'aspiració de líquid, de neteja i de canals per on es pot introduir instrumental de cirurgia menor. El colonoscopi explora el còlon tot introduint-lo per l'anus. Es tracta d'una exploració incòmoda i potencialment molt dolorosa. A més, com tota la resta d'exploracions mèdiques del còlon, és necessari que no hi hagi cap resta de femta per garantir la visió de tota la superfície interna del còlon, que és on neixen els pòlips i creixen els càncers.
La colonoscòpia en mans expertes és molt segura i no causa lesions a les vísceres internes; el risc-benefici és totalment assumible. El dolor és fruit simplement de la manipulació de les nanses del budell i de la inflor com a conseqüència d'insuflar aire per dilatar el còlon. Inicialment les exploracions endoscòpiques digestives es feien amb una sedació mínima o sense. Moltes exploracions no es podien acabar per dolor. El record del dolor feia que una part important dels pacients que se'n havien de fer diverses les rebutgessin. Quan es van desplegar els programes de cribratge, va caldre dur a terme colonoscòpies indolores. Des de llavors totes les colonoscòpies es fan sota els efectes de la sedació, sigui controlada pel mateix metge endoscopista o per un anestesiòleg. El record que deixa la sedació actualment és fins i tot agradable i facilita que els pacients acceptin, si cal, colonoscòpies repetides de seguiment.
La neteja del còlon presenta diversos problemes. És incòmoda, complicada i cal fer-la a hores intempestives. A més a més, se n'han d'eliminar totes les restes fecals, perquè una neteja insuficient comporta exploracions més llargues, repeticions de proves i, encara pitjor, errors diagnòstics. En els pacients provoca angoixa, abstenció laboral i, en alguns casos, malnutrició.
- ¿Quina es la preparació abans de la prova?
La presència de restes fecals pot ocultar lesions importants, fins i tot malignes. Per evitar aquesta possibilitat, s'han projectat una sèrie d'estratègies per aconseguir una neteja del còlon òptima.
La primera fita és fer-ne desaparèixer les restes fecals. Les restes que arriben al còlon són integrades per fibra vegetal no absorbible. El costum d'eliminar la fibra de la dieta durant els quatre dies previs a la prova té una tradició que es remunta a cent anys enrere, amb la preparació de les proves radiològiques del còlon. El dia anterior a la prova es proposa, a més, de fer una dieta únicament a base de líquids.
Per concloure direm que, d'una banda, tenim previsions que creixerà el risc de patir càncer de còlon els anys vinents i, en conseqüència, caldrà fer més colonoscòpies preventives a un major nombre de gent; d'altra banda, però, la bona notícia és que les colonoscòpies, si no hi ha cap altra tècnica diagnòstica que les substitueixi, seran cada cop més agradables.
Dr. Agustí Panadès Aran.
Institut de Malalties Digestives.
Clínica Sagrada Família.
