Acompanyant al pacient amb cardiopaties congènites des de la infància fins a l'edat adulta
Què són les cardiopaties congènites?
Les cardiopaties congènites (CC) són malformacions estructurals del cor, grans gots o dels drenatges venosos. Es produeixen durant el desenvolupament embrionari sent el grau de complexitat molt variable. Malgrat que existeixen múltiples classificacions se solen dividir en tres nivells: simples, moderades i severes. Avui dia la gran majoria dels diagnòstics es realitzen en el període prenatal gràcies a l'ecografia fetal duta a terme en gran part per cardiòlegs pediàtrics especialitzats en això.
Rellevància: una patologia en ascens.
Malgrat que el nombre de naixements amb Cardiopaties Congènites complexes està en descens en països desenvolupats, en gran manera per la detecció precoç intrauterina, el nombre de pacients amb Cardiopaties Congènites en l'edat adulta ha augmentat. El perfeccionament de les tècniques quirúrgiques tant pal·liatives com de reparació, així com els tractaments percutanis, fan que la gran majoria dels pacients (90%) arribin a l'edat adulta. És recomanable que tots els pacients siguin visitats almenys una vegada en la vida per un centre especialitzat. De manera que els especialistes en CCA determinin el grau de complexitat, intervals de seguiment i el lloc més òptim en cada cas.
Transició a l'edat adulta: Des de cardiologia pediàtrica a cardiologia d'adults.
La transferència a unitats especialitzades portades per cardiòlegs d'adults s'ha de precedir d'una fase de transició sense interrupcions. És un moment clau per a establir i fomentar la confiança entre el metge i el pacient. Cardiòlegs d'adults i cardiòlegs pediàtrics se solen reunir per a conèixer al pacient de manera global i consensuan decisions terapèutiques de cara al futur pròxim. El paper de la infermeria és fonamental per a consolidar aquest gran canvi.
Equip multidisciplinari: Lesions residuals i altres complicacions.
Donada la gran variabilitat de les CC, existeixen múltiples escenaris als quals ens podem trobar: insuficiència cardíaca, endocarditis infecciosa o esdeveniments arrítmics.
- Insuficiència cardíaca: La insuficiència cardíaca és una condició en la qual el cor no pot bombar la quantitat de sang necessària per a satisfer les demandes del cos. Els símptomes comuns inclouen fatiga, dificultat per a respirar, inflor a les cames i dificultat per a realitzar activitats físiques.
- Endocarditis infecciosa: es tracta d'una infecció que afecta principalment les vàlvules cardíaques o material protètic. Sol ocórrer quan bacteris o altres microorganismes ingressen al torrent sanguini i s'adhereixen a les superfícies del cor.
- Esdeveniments arrítmics: Els esdeveniments arrítmics es refereixen a irregularitats en el ritme cardíac. Les arrítmies poden ser batecs cardíacs massa ràpids (taquicàrdia), massa lents (bradicàrdia) o irregulars.
És important conèixer l'anatomia i fisiopatologia de cada cardiopatia, així com les possibles complicacions que poden sorgir al llarg de l'evolució. Per a això, també serà fonamental conèixer el tipus de cirurgia pal·liativa o reparadora prèvia. Avui dia existeixen múltiples avanços per a realitzar un diagnòstic precís. El ecocardiograma continua sent una eina de gran utilitat havent cobrat gran rellevància altres proves d'imatge com la ressonància magnètica cardíaca o el TAC.
Respecte al tractament de les lesions residuals, existeix un gran ventall de possibilitats. El tractament percutani d'algunes lesions evita en moltes ocasions una nova cirurgia. Els esdeveniments arrítmics apareixen amb molta freqüència, sent una de les complicacions principals en l'edat adulta i que en moltes ocasions determinen la qualitat de vida dels nostres pacients. Es requereix de electrofisiólogos amb experiència en CC per a un tractament reeixit.
Atès que les CC poden presentar complicacions, en la majoria dels casos, requereixen un seguiment per a tota la vida.
CC i esport:
Les recomanacions sobre l'exercici s'han de basar en la capacitat del pacient, cardiopatia subjacent, risc de complicacions com el desenvolupament d'arrítmies o descompensació aguda. La tendència tradicional a desaconsellar la pràctica esportiva en presència d'una cardiopatia s'ha abandonat i, com a recomanació general, l'exercici dinàmic és més adequat que l'estàtic. L'avaluació de la capacitat per a fer exercici s'ha de realitzar abans de donar les recomanacions i algunes afeccions requereixen més precaució (ej: obstrucció del tracte de sortida o disfunció ventricular). Per a més informació: https://doi.org/10.1093/eurheartj/ehaa501
CC i embaràs: Em puc quedar embarassada?
El desig de ser mare s'ha d'abordar en la consulta de manera activa per a poder oferir un correcte assessorament reproductiu i anticonceptiu. Si bé la majoria de les pacients amb CC toleren bé l'embaràs, aquelles amb CC complexes presenten un risc augmentat. L'estat funcional abans de l'embaràs, la funció ventricular, així com la gravetat de les lesions o esdeveniments cardíacs tenen valor pronòstic. L'escala OMS modificada ajuda a establir el risc individual de la pacient estratificant el risc en quatre graus (I-IV). A més, un equip multidisciplinari format per ginecòlegs, anestesistes, genetistes i neonatólogos participen en la planificació i atenció a l'embarassada de manera primerenca incloent el pla de part. Per a més informació: guia ESC 2018 sobre el tractament de les malalties cardiovasculars durant l'embaràs: https://doi.org/10.1016/j.recesp.2018.12.004
Heredabilitat: Ho puc transmetre al bebè?
Respecte a la heredabilidad de les cardiopaties congènites, el risc general de transmissió a la descendència es troba entorn del 5%. Aquesta estimació és molt variable en funció de si existeix un trastorn genètic conegut o altres factors de risc sobreañadidos. Si bé el coneixement en aquest aspecte és encara incomplet, l'evidència avui dia indica que la genètica contribueix de manera substancial. El conèixer la base genètica influeix en l'assessorament sobre el risc de recurrència a la descendència i obre altres opcions com són el diagnòstic genètic prenatal i preimplantacional. Independentment d'haver identificat la causa genètica, es recomana una ecocardiografia fetal en un centre especialitzat a les 16-18 setmanes.
Conclusions
En conclusió, les cardiopaties congènites representen un desafiament que, amb els avanços mèdics actuals, es pot abordar amb èxit. La clau resideix en l'atenció personalitzada, des del diagnòstic prenatal fins a la transició entre cardiòlegs pediàtrics i d'adults. Recordem que cada pacient és únic, i la comprensió de la seva realitat individual guia el camí cap a una vida plena i saludable.
