Volem estar al teu costat - Dia Mundial de la Infermeria

La nostra raó de ser és oferir a cada pacient una atenció personalitzada, professional, integral i eficient, alhora que càlida i pròxima.

Des que Clínica Sagrada Família va obrir les seves portes en 1970, el nostre objectiu ha estat crear un centre hospitalari dotat de totes les especialitats i la millor tecnologia mèdic-quirúrgica, però sobretot dels millors professionals.

Avui, per el Dia Mundial de la Infermeria, volem fer un esment especial al nostre equip d'Infermeria i Auxiliars d'Infermeria. Felicitar-les i felicitar-los per la gran labor que exerceixen tots els dies.

Finalment, des de Clínica Sagrada Família volem compartir la carta que un pacient ens ha fet arribar i que ens recorda l'important que és estar prop de cadascun dels nostres pacients. Acompanyar-los, cuidar-los, conèixer-los i donar-los la mà en tot moment.

Moltes gràcies!

Estimades infermeres i infermers de la planta de semicrítics de la Clínica Sagrada Família.

Us escriu el pacient de la 529, Marc Valles, operat d'una hèrnia discal el vespre del 27 d'abril de 2021, dia de la Mare de Déu de Montserrat.

Després d'haver passat uns dies en recuperació aquí a la Clínica, he sentit l'impuls d'expressar en paraules el meu agraïment per aquests dies aquí ingressat. Principalment per tota l'atenció, la cura i la delicadesa amb la qual he estat atès.

No passa cada dia que t'han d'operar, t'han de fer un tall a l'esquena i has de passar uns primers dies quasi completament al llit i amb poca mobilitat. En algú com jo que encara es considera jove i habitualment havent fet feines físiques, aquesta situació et fa adonar de la teva vulnerabilitat i dependència dels altres. Això m'ho podia prendre de forma incòmoda com a falta d'autonomia. Però quina lliçó i fins i tot quin regal! Deixar-se ajudar i mostrar la fragilitat i acollir-ho com un do. Perquè quan un és vulnerable permet a l'altre cuidar, donar-se i entregar-se.

Tot això ho explico per dirigir-me a les infermeres, infermers i personal de la planta 5 de la clínica. Segurament ho teniu molt naturalitzat, però en vosaltres no només he vist unes cures, una gestió de les medicacions o una neteja sinó que hi he vist atenció, tendresa, delicadesa ... i més adjectius que queden englobats en la paraula "amor". Tampoc crec que estigui dient res de nou, però si expressar convençut que tota aquesta part intangible del tracte humà fa que Ja medicina o cura sigui autèntica i completa.

Us comparteixo que jo sóc frare novici amb els franciscans Caputxins. Per entendre que vol dir això, som religiosos que anem amb un hàbit marró. Som "monjos de carrer".

Vivim en comunitat, preguem junts units en l'amor a Jesús i part de la nostra vida és el tracte amb malalts, sense sostre, andans o marginats, etc. Per això puc dir que aquests dies aquí han estat part de la meva formació ara que acabo de començar. He pogut experimentar aquest "amor que cura" on la part tècnica s'uneix a la medicina del cor, la medicina de l'ànima. I aquesta no és altra que la relació entre persones, de tu a tu. Permeteu-me dir quan evangèlic és això! Així que dono gràcies a Déu per aquests dies a la Clínica Sagrada Família ... Això és, família.

Gràcies a la Núria i la Natàlia pel seu entusiasme, alegria i delicadesa que contagiaven cada matí.

També a la Paula, una noia en pràctiques que va venir algun dia, disposada a ajudar en tot.

Gràcies a la Vicky i el seu ajudant Marc per la seva atenció constant amb totes les medicacions, responsable en tot moment i transmetent seguretat i confiança a davant dels meus dubtes.

Gràcies a la Susana, infermera de les nits, amb tota la feina que tenia, sent pacient i atenta, canviant les medicacions i apropar-se i interessar-se personalment per mi i la meva vida personal.

Gràcies  Esperanza, que "ya te dije que tu nombre es el mejor para un sitio como este. Por tu trato personal con genuino interés. Rezo por tu hijo, futuro enfermero."

También gracias a Rut, que hacia mil trabajos a la vez.

Gràcies a la María José i el Fernando, infermers també de la nit. Per ser els primers que em van atendre tot just pujar del quiròfan i haver estat atents a tot el que necessitava.

Gràcies a la Sara i l'Ane, estudiant en pràctiques, infermeres de tarda. Per la seva il·lusió en l'ofici i com buscaven voluntàriament fer-me sentir a gust amb les incomoditats d'estar malalt i haver de requerir ajuda.

Gràcies a la Natalia, infermera de tarda, que tenia sobre seu la responsabilitat de 15 pacients i es va prendre tot el temps necessari per canviar-me la via i fer-ho amb tota delicadesa. Gràcies Natalia.

Gràcies a l'Anna, infermera del cap de setmana per haver pres la responsabilitat en totes les coses que necessitava, prenent més feines de les que tenia assignades amb tota alegria.

Gràcies a la Laila, infermera jove, però amb experiència que es transmetien, per la teva atenció personal mirant que no em faltés de res.

Gràcies també a la Rosa, la Maria, la Yesi i la Sílvia que passaven als matins a fer neteja de l'habitació. Sobretot per la seva conversa natural, propera i familiar.

Gràcies al Carmelo, el fisioterapeuta per la seva familiaritat instantània i capacitat de donar confiança en el procés de recuperar la mobilitat.

Gràcies al Doctor Nadal, i la seva dóna la Claudia. El Ferran em va donar la confiança inicial per operar-me i posar-me a les seves mans transmeten la confiança que necessitava amb l'ajuda de la Claudia. Per tot el seguiment que n'ha fet juntament amb el Doctor Español, el seu ajudant.

Gràcies al Xavier, el Francisco, el Fernando i l'Hipòlit, mossens de la Clínica per portar-me la comunió, la medicina espiritual, a Jesús, el metge per excel·lència, el que cura l'anima en el seu sentit més profund i on tot l'amor que ens mostrem els éssers humans prové del seu amor infinit i autènticament boig per nosaltres.

He intentat investigar tots els noms de les persones que m'han atès però me'n deixo. Heu estat molts.

Recordar a les persones que portaven el menjar, bo de debò! En definitiva, gràcies i més gràcies...

Recordaré aquests dies amb amor.

Jo com a frare que sóc, us tindré presents en les meves pregàries, ja que aquesta és una de les meves principals feines.

De part del pacient de la 529, però sobretot del vostre germà Marc,
Una abraçada afectuosa.